Els Papirs de Talamanca

La febrada de Navarcles que cada any es celebra per Sant Valentí a Navarcles (valgui la redundància) va ser l'event on l'obra que escrigueren conjuntament l'Abel, l'Anna i en Xavi fou representada al teatre Auditori d'aquest petit però entranyable poblet.

I és que el "noi de poble però malgrat ser de poble és llest i té cultura" (em refereixo a l'Abel), va sorprendre a tots els que no l'haviem vist mai actuar i als que, ja havent-lo vist, no coneixien el paper que anava a fer. Pel que fa l'obra, fou un èxit en quant a públic, en quant a ambientació i sobretot en quant a actors, quedant a opinió dels creadors, la correcta o no direcció i interpretació de l'obra.

L'obra, centrada en una sàtira de l'època romana i dels costums i vida quotidiana d'aquesta, també ironitzava amb un tema força actual quan s'escrigué l'obra i del que el títol ens dona moltes pistes. Es tracta del polèmic tema dels papers de Salamanca del qual es va parlar força durant una època en l'entorn català. No obstant, aquí el sentit de l'humor es centrà en el símil d'aquest cas i en la rivalitat amistosa entre dues poblacions veïnes, Navarcles i Talamanca.

A més, l'obra tenia un alicient afegit; veure en escena als tres creadors de l'obra. Anna, amb un paper força important, feia de filla del senador. Xavi, amb un paper més secundari però important en el tram final de l'obra, va fer un còmic i molt interessant paper de missatger del Cèsar. I finalment, l'Abel, amb poc paper però amb una actuació de les més explosives de l'obra, va encarnar-se en la pell d'un soldat romà el qual, coaccionat, s'hagué de disfressar de dona, éssent aquí el paper de l'Abel pletòric.

Com a opinió personal, tret dels 3 creadors que ho van fer magníficament bé, destacant el poder d'interpretació de l'Anna, la naturalitat còmica d'en Xavi i el punt d'inflexió d'energia i posada en escena de l'Abel. A més, el senador i l'avi esclau del senador també tingueren un paper molt destacat segons el meu parè. Es notaven els anys d'experiència.

Un altre punt que va donar a l'obra un valor afegit, van ser els moments musicals i d'actuació de ball els quals van estar molt ben portats, amb lletres pròpies que dongueren a l'obra un caràcter molt propi.

Realment, tots molt sorpresos del detall en el vestuari i l'actuació en general. Pot ser una mica fluix els moments inicials després de la mitja part, però res important.

Felicitats a tos per l'obra!!

Per cert, l'Abel actua com a protagonista per Pasqua! Estarem allà per veure't!